<\/p>\n
<\/p>\n
En pocs anys, l\u2019acceleraci\u00f3 del llenguatge de l\u2019art i la seva expansi\u00f3 han estat tan potencials com la seva deriva. A les darreres d\u00e8cades, de l\u2019abstracci\u00f3 pura en\u00e7\u00e0, quan la modernitat arribava als seus l\u00edmits, encara vam poder veure l\u2019assassinat del medi <\/em>amb l\u2019art conceptual. Ben aviat, un cop l\u2019espai comunicacional es restabl\u00ed \u2013amb la reintegraci\u00f3 de l\u2019avantguarda als museus, la no exclusi\u00f3 entre art figuratiu i ismes informals, i l\u2019esclat d\u2019un puixant mercat en els vuitanta, que tant avaluaven el cl\u00e0ssic com el m\u00e9s jove\u2013, ens va arribar la postmodernitat.<\/p>\n Tot i el pret\u00e8s pas d\u2019una \u00fanica l\u00ednia hist\u00f2rica darwinista a la multicapilaritat nerviosa de la transhist\u00f2ria \u2013amb la complexitat de les variables estil\u00edstiques, el mestissatge de suports, la hibridesa de civilitzacions altres i les citacions d\u2019\u00e8poques pret\u00e8rites en l\u2019hiperpresent\u2013, encara s\u2019accentu\u00e0 la crisi de l\u2019autor<\/em> i la crisi de l\u2019obra<\/em>, amb la deconstrucci\u00f3 i un trasp\u00e0s cap a nous vehicles derivats de les tecnologies del num\u00e8ric. A hores d\u2019ara, la dominant est\u00e8tica, despla\u00e7ada cap al sistema \u00e8tic, s\u2019ha bifurcat entre el retrospectiu<\/em> \u2013arxius de sistemes- i l\u2019expansiu<\/em> \u2013xarxes fora sistema. Definitivament, la bellesa s\u2019ha mort.<\/p>\n <\/p>\n Per a Suse Stoisser<\/strong>, la bellesa de l\u2019art no s\u2019ha mort. La bellesa, m\u00e9s que c\u00e0non, era una suma de representaci\u00f3 i d\u2019investigaci\u00f3 pl\u00e0stica del nou; \u00e9s. Ella ha viscut tot aquest per\u00edode de la desintegraci\u00f3 de l\u2019art mentre tenia resid\u00e8ncia a Cadaqu\u00e9s, venint de Nova York i venint, abans, de Viena i Leibnitz, un llogarret del sud d\u2019\u00c0ustria. El m\u00edtic poble de Cadaqu\u00e9s, caracteritzat pel pintoresc \u2013un model iconogr\u00e0fic que ella ignora\u2013 i c\u00f2smic \u2013la natura que retroba\u2013, \u00e9s un cementiri d\u2019elefants, d\u2019artistes fora de l\u2019oscil\u00b7laci\u00f3 dominant en els espais urbans. Dipositada s\u2019hi troba la mem\u00f2ria de la seva identitat \u2013de Dal\u00ed<\/strong> a Duchamp<\/strong>\u2013 i dels que hi passaren \u2013de Man<\/strong> Ray<\/strong> i de Magritte<\/strong>\u2013, aut\u00e8ntics referents per a una plei\u00e0de d\u2019artistes m\u00e9s de fora que de dins, alguns dels quals hi passen temporada \u2013com Hamilton <\/strong>o R\u00e0fols-Casamada<\/strong>\u2013 o hi resideixen \u2013com Stoisser.<\/p>\n L\u2019art de Suse Stoisser, venint d\u2019una tradici\u00f3 pl\u00e0stica, recull la can\u00f2nica jovialitat de l\u2019art d\u2019avantguarda i la subtilesa d\u2019una \u00e0nima malenconiosa que fusiona l\u2019art i el jo amb la naturalesa exterior i la natura interna. Excepcional entre les dominants, desdeny l\u2019angoixa i el nihilisme a favor d\u2019un art sensible i aut\u00f2nom encara possible.<\/p>\n <\/p>\n Les seves obres reintegren l\u2019escultura al pla bidimensional del dibuix, de la mateixa manera que el dibuix es vincla, s\u2019inscriu a l\u2019espai de l\u2019escultura. La fragilitat del dibuix de l\u00ednia, despr\u00e9s colorit, s\u2019adequa \u2013i viceversa\u2013 al pes feixuc de l\u2019escultura i al seu estat f\u00edsic. Per\u00f2 el gran encert pl\u00e0stic de Stoisser \u00e9s el de donar a la noci\u00f3 de buit un valor figuratiu. El buit de la figura, no pas l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un real visible, sin\u00f3 una abs\u00e8ncia plena que \u00e9s alhora el buit i el ple de l\u2019art. \u00c9s una pregunta filos\u00f2fica que es deu a l\u2019ull.<\/p>\n Les obres\u00a0 de Stoisser s\u2019han de mirar. El pes pesat, afirmatiu, de la mat\u00e8ria escult\u00f2rica esdev\u00e9 lleuger per claredat ic\u00f2nica, per plans visuals frontals i per la gamma crom\u00e0tica. Tot posant en quietud els subjectes i els objectes, els fixa en una instant\u00e0nia, i quan ha aturat el temps, deixa que la llum natural hi circuli per dins. Al moment, els seus dibuixos, retallant el ferro com Calder amb tisores, prenen moviment, ara damunt un pedestal narratiu, ara en natura morta. Les figures fixes de Stoisser \u00e9s mouen en una escultura plana que \u00e9s din\u00e0mica, com la vida de l\u2019imaginari.<\/p>\n La hist\u00f2ria de l\u2019art \u00e9s una hist\u00f2ria de representacions ic\u00f2niques. Nom\u00e9s excepcionalment s\u2019han assolit cotes molt altes en l\u2019abstracci\u00f3 pura (Mal\u00e8vitx<\/strong>, Pollock<\/strong>, Rotko<\/strong>). Mir\u00f3<\/strong> i T\u00e0pies<\/strong>, per exemple, sempre s\u2019han considerat artistes realistes. Aix\u00f2 s\u00ed, sobrereal el primer o combatent contra el realisme imitatiu el segon. Car els problemes pl\u00e0stics s\u00f3n tamb\u00e9 literaris, per b\u00e9 que el llenguatge escrit arrossega mem\u00f2ria mentre que el llenguatge visual for\u00e7a l\u2019in\u00e8dit.<\/p>\n Molts savis del renaixement i del barroc van voler eternitzar la seva mem\u00f2ria i reconeixement, fent-se escolpir el seu rostre damunt una peanya feta amb els llibres que havien escrit, tot escolpit en una sola pe\u00e7a de marbre. A l\u2019altra extrem, avui, nombroses escultures virtuals en la xarxa acumulen col\u00b7lectius sense escriptura. Encara recordo l\u2019impacte que em va produir, ara fa uns anys, l\u2019escultura \u201cVolant\u201d de Stoisser: en columna s\u2019aixecaven o voleiaven els fulls d\u2019un llibre an\u00f2nim i universal sense relligar. \u00c9s un aut\u00e8ntic monument a l\u2019elevaci\u00f3 de la mem\u00f2ria, a la dignificaci\u00f3 del llibre com a suport de la mem\u00f2ria i, alhora, una imatge de s\u00edntesi sobre la capacitat l\u00edrica del suport. Qu\u00e8 \u00e9s sin\u00f3 una escultura sin\u00f3 la materialitat del volum en la ingravidesa?<\/p>\n Com si no ens vingu\u00e9s de nou, les obres in\u00e8dites que plasmen la bellesa sempre han estat all\u00ed, en el camp de l\u2019est\u00e8tica, com alguna cosa vista que encara no hagu\u00e9s estat creada. A l\u2019espera que una conquesta de la profunditat pl\u00e0stica els don\u00e9s forma. Aix\u00f2 ho reconec en una altra obra enormement colpidora entre tanta descreen\u00e7a: la silueta de dos rostres units pel pla d\u2019un llibre obert l\u2019escriptura del qual \u00e9s buida, aix\u00f2 \u00e9s que travessa l\u2019espai per la for\u00e7a de la seva immaterialitat! Per aquells que creiem que l\u2019escriptura t\u00e9 la seva materialitat textual, per\u00f2 tamb\u00e9 una energia f\u00edsica, aquesta obra redefineix la suggesti\u00f3 d\u2019una lectura compartida, amorosa. Convidar a l\u2019amor \u00e9s un dels motius de l\u2019art, la seva gosaria, que travessa fronteres i l\u00edmits.<\/p>\n Deu ser per aix\u00f2, que una de les obres m\u00e9s majestuoses de les seves troballes \u00e9s el retrat d\u2019una noia estirada a manera de paisatge. \u00c9s una icona cl\u00e0ssica, de tostemps, d\u2019en\u00e7\u00e0 que la verge perd l\u2019altivesa d\u2019aixafar la serpent. En el renaixement la dona fou humanitzada, l\u2019objecte de desig pren visibilitat, fins que ens mirar\u00e0 cara a cara en Ingr\u00e9s<\/strong>, en Goya<\/strong> se\u2019ns mostrar\u00e0 nua i vestida i amb rostre desdoblat, i en els impressionistes desvergonyida. Heus aqu\u00ed la model buidada de si, plena per la merc\u00e8 de l\u2019art, redimida, tota ella dignificada en l\u2019anvers i el revers de la pintura gr\u00e0cies a l\u2019escultura. Com si es tract\u00e9s d\u2019un universal, la model \u00e9s recreada en l\u2019estil de l\u2019artista i en l\u2019aventura del jo en un nou punt de vista de l\u2019art a favor de la bellesa. Aix\u00f2, si m\u00e9s no, li devem als artistes que com Suse Stoisser no han deixat de banda les possibilitats inesgotables de l\u2019est\u00e8tica per a un art sense complexos de la limitaci\u00f3 de l\u2019\u00e8tica.<\/p>\n <\/p>\n Com m\u00e9s va m\u00e9s -en l\u2019exc\u00e9s d\u2019art de tend\u00e8ncia pol\u00edtica, molt narratiu i descriptiu, sotm\u00e8s a les tautologies de la realitat-, recordo amb quina valentia els m\u00e9s agosarats i llib\u00e8rrims de la meva generaci\u00f3, en ple tardofranquisme, vam enfrontar-nos als dictats del realisme socialista aleshores imperant. Com ja havia proclamat J.V. Foix,<\/strong> en el debat en el primer ter\u00e7 del segle recentment traspassat entre els partidaris d\u2019un art sotm\u00e8s a la pol\u00edtica o un art est\u00e8tic alliberador, \u201ctot poema \u00e9s un crit de llibertat\u201d. No tinc cap dubte que l\u2019est\u00e8tica ha de permetre\u2019s d\u2019interpel\u00b7lar l\u2019\u00e8tica, o fins i tot ignorar-la, i encara de blasmar el codis tancats de la religi\u00f3. I podem recon\u00e8ixer que gr\u00e0cies a la seva facultat l\u2019art altera din\u00e0micament el seu conformisme quan les vict\u00f2ries formals s\u2019academitzen. Per aix\u00f2 mateix el sentit cultural de bellesa i lletjor no est\u00e0 dominat per una harmonia consubstancial i sempieterna de la condici\u00f3 bipol\u00f2gica humana, ans haur\u00edem d\u2019haver apr\u00e8s que la llibertat humana es conquereix en est\u00e8tica m\u00e9s que ens determina la regulaci\u00f3 \u00e8tica. Tant gosaria afirmar-ho com demanar-nos sin\u00f3 \u00e9s possible igualar-ho. Ara em toca de celebrar aquells artistes que, contra els corrents imperants d\u2019un cert determisnisme social -tan a la moda avui com ho foren a Europa en el per\u00edode preb\u00e8l\u00b7lic d\u2019exaltaci\u00f3 revolucion\u00e0ria feixista o bolxevica-, persisteixen en les seves exploracions a favor d\u2019una m\u00e9s alta sensibilitat est\u00e8tica.<\/p>\n <\/p>\n Vicen\u00e7 Altai\u00f3.<\/strong> Escriptor, assagista i traficant d\u2019idees. 2005<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A la frontera de la bellesa \u00c8tica sense bellesa Vicen\u00e7 Altai\u00f3 En pocs anys, l\u2019acceleraci\u00f3 del llenguatge de l\u2019art i la seva expansi\u00f3 han estat tan potencials com la seva deriva. A les darreres d\u00e8cades, de l\u2019abstracci\u00f3 pura en\u00e7\u00e0, quan la modernitat arribava als seus l\u00edmits, encara vam poder veure l\u2019assassinat del medi […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-2081","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categorizar"],"yoast_head":"\nEst\u00e8tica com a bellesa<\/h3>\n
Escultures dibuixades: el buit com a figuraci\u00f3<\/h3>\n
\u00c8tica o est\u00e8tica?<\/h3>\n