Mutur
Cadaqués és terra de “cultura”, al menys de cultura arrelada en el seu paisatge i en la seva història vital, i contra una corrent global i oficial que ignora la cultura o la redueix a celebracions puntuals, persones a títol individual treballen a Cadaqués en les seves obres, i amb elles ajuden a mantenir la “cultura” de Cadaqués.
En aquesta secció escriurem sobre els artistes que viuen a Cadaqués, començant en aquest número amb Suse Stoisser
Suse Stoisser arribà des de Viena, una ciutat antiga d’equilibre i densitat clàssica, després d’haver passat per Nova York, un illa d’estructura alambinada però senzilla per la seva singularitat i força jove, i quan Suse s’atura a Cadaqués ho fa carregada d’una energia acumulada en el temps, i amb aquesta energia comença a arrelar vitalment i a fer-se preguntes que intenta respondre amb les seves obres d’art, unes escultures que de vegades incorporen les paraules, com si les preguntes que Suse llança al vuit necessitessin de tots els llenguatges possibles en l’art.
Les arrels vitals de Suse a Cadaqués són la família i l’art. La família amb dos fills a qui durant un temps dedica tot quant ancestralment el ser humà ha dedicat a la seva descendència, i també l’art, enfrontant quant ens envolta amb obres que representen preguntes tant transcendents com les que des de la seva insignificança e indefensió ja segurament es feien els artistes amagats i emparats a la foscor de les coves d’Altamira.
Treballant de manera lenta, intentant capturar un temps a qui, com a tot ser humà, se li escapa a una velocitat que el mateix temps accelera, potser l’únic que Suse busca és donar i deixar testimoni de la seva existència en un temps determinat, igual que els ancestres d’Altamira deixaven impremtes que els havien de defensar contra la foscor del temps i contra la immensitat de lo desconegut, una fragilitat que en les seves obres Suse intenta pal·liar amb material sòlid, ja sigui metall, vidre, paper, pedra o fusta, que prenen formes a la vegada fermes i estilitzades.
Cadaqués rep Suse amb la força a la vegada desequilibrant i harmonitzant que caracteritza l’entorn, l’envolta amb la seva natura de roques, vent, llum i mar, i fa que pugui donar sortida a les preguntes que no obtindran resposta, però que seran en si mateixes.
Arrels i art que s’alcen vers al cel, qüestionant amb força i sense possibilitat d’obtenir resposta, com arbres arrelats a qui el vent empenta i que, no podent deixar la terra, viatgen amb el vent mar endins. Tot és possible, i més en l’art. Els arbres de Cadaqués naveguen amb el vent per sobre les aigües d’un mar llunya i fosc, igual que les nostres preguntes més transcendents solquen l’espai d’estels sense trobar resposta, però tant els arbres com les nostres preguntes es mouen sense por, emparades per la força de l’artista que vitalment es pregunta i deixa testimoni de la seva existència.
Som en la nostra descendència, familiar i artística, i amb ella qüestionem el vuit que a pesar de la foscor ens envolta de meravelles. Afortunat qui, com Suse Stoisser, sap plasmar les preguntes en obres d’art que per si soles deixen impremta del seu temps i de la seva gent.
MÚTUR. 2008